Les natges boniques i fermes criden l'atenció sobre el seu propietari (o posseïdor) i són una font d'inspiració per a poetes, escultors i artistes. Els artistes renaixentistes, així com els escultors de l'Antiga Grècia i de l'antiga Roma, van prestar especial atenció a la "rereguarda" dels homes i les dones.
Et presentem les deu natges més belles de l’art segons The Guardian.
10. Rafael, "Les tres gràcies"
On es: Museu Condé al castell de Chantilly, França
El pintor italià Rafael Santi va dir una vegada que, per pintar la veritable bellesa, necessita veure moltes dones diferents. I la disposició de cossos nus interconnectats a la pintura "Les tres gràcies" demostra de manera exhaustiva la passió de l'artista pel cos femení.
Els noms de les noies són Innocència, Bellesa i Amor, i les pomes daurades, que cadascuna d’elles té a la mà, simbolitzen la perfecció.
9. Damiano Mazza, "La violació de Ganímedes"
On es: National Gallery, Londres
El tema de l’homosexualitat va ser molt popular tant a la literatura satírica com a la pintura del Renaixement. I un exemple viu d’això és el quadre “La violació de Ganímedes”.
Segons la llegenda, el déu Zeus, que era molt amorós, va segrestar el bell jove Ganímedes, prenent la forma d’una àguila. El va portar al mont Olimp, on Ganímedes es va convertir en el cupaire dels déus.
Només per deixar clar que es tracta de sexe i violència, Mazza se centra en les natges nues de Ganimedes.
8. Diego Velazquez, "Venus amb un mirall"
On es: National Gallery, Londres
El bell cos nu de Venus no és tot el que l’artista va representar. Al mirall es veu la cara de la deessa, trista i inquieta. Com si Venus s’adonés que no és una celestial, sinó una model, obligada a mostrar sempre les natges als visitants del museu i que vol estar en un altre lloc.
És curiós que "Venus amb un mirall" sigui l'única imatge d'un cos femení nu que hagi sobreviscut fins als nostres dies, pertanyent al pinzell de Velázquez.
7. Hieronymus Bosch, "La temptació de Sant Antoni"
On es: Museu Nacional d'Art Antic, Lisboa
A l’ala esquerra d’aquest impressionant tríptic amb dimonis i pervertits que assetgen l’ermità cristià Antoni, hi ha dos culs prominents alhora. El primer es pot trobar a la part superior del llenç, on es veu un home amb les natges nues, que es troba en un vaixell volador.
I a la part central de la imatge hi ha una estranya estructura en forma de figura humana a quatre potes. Se li acosta una processó de personatges grotescs, que és una burla a la processó religiosa. Segons alguns crítics d'art, l'entrada a la cova, sobre la qual s'aixeca una part posterior gegantina, és el refugi de Sant Antoni i, segons d'altres, un prostíbul.
6. Autor desconegut, "L'auriga"
On es: Museu Villa Whitaker, Sicília
Aquesta adorable estàtua de conductor de carro no és una escultura de nu, sinó que està vestida amb un vestit tan ajustat que crida l’atenció del públic sobre totes les característiques del cos del jove.
Un escultor brillant va necessitar aquesta roba per proporcionar una tanta sofisticació en una estàtua de pedra. I, per descomptat, "L'Auriga" és una de les millors demostracions de l'antiga passió grega pels cossos masculins en general i les natges en particular.
5. Donatello, "David"
On es: Museu Bargello, Florència
Quan l’escultor italià Donatello va crear la primera estàtua nua independent des de l’antiguitat, va fer tot el possible per fer-la provocativa.
L’artista volia desafiar l’Església i el seu menyspreu per la bellesa humana. Tot i això, la roba –en aquest cas, sandàlies amb grapes i barret– encara solia destacar el físic de David.
El veritable xoc arriba quan passeges per David per tots els costats i veus les luxoses natges llises de l’estàtua. Tots els crítics d'art noten una certa feminitat i fragilitat de l'aparença del jove. Potser es pretén remarcar el fet que una persona tan feble no va poder fer front al gegant Goliat sense la intervenció divina.
4. Miquel Àngel Buonarroti, "David"
On es: Acadèmia de Belles Arts de Florència
Tant els contemporanis com els descendents de Miquel Àngel no tenien cap dubte que el seu interès pel cos nu masculí era eròtic. Durant la seva vida, el mestre no va negar l’interès pels representants del mateix sexe, però va insistir que la seva adoració a la bellesa masculina era espiritual.
I en David, aquest monument entusiasta de la joventut i el coratge, va mostrar l’heroi ideal. A diferència del David de Donatello, la creació de Miquel Àngel no es mostra en el moment del triomf, sinó en un moment de reflexió, abans de la propera batalla.
3. Ticià, "Venus i Adonis"
On es: Museu Nacional del Prado, Madrid
La pintura, que obre els 3 primers llistats de les natges més belles de les obres d’art, es troba entre les pintures escrites per a Felip II d’Espanya al segle XVI. En aquella època, es consideraven massa francs, i fins i tot eren cortinats en presència de dones.
Tot i que Venus abraça el seu amant i ell s’allunya, el seu fons no es mou. Així, s’expressa la seva desesperació i la seva determinació a mantenir el seu home, que, com sap la deessa, s’enfronta a la mort a la caça. El mateix Adonis és ferm i la seva mirada, fixa en la bellesa de cabells daurats, és freda i tranquil·la.
Havent creat la versió canònica de Venus i Adonis, Ticià va tornar a aquesta història diverses vegades. No obstant això, només la primera imatge, segons els experts de The Guardian, mereix ser inclosa en el nombre d’obres mestres d’art, que representen els pops més bells.
2. Francois Boucher, "Louise O'Murphy"
On es: galeria d'imatges "Old Pinakothek", Munic
A la França del segle XVIII, els filòsofs de la Il·lustració van presentar noves idees sobre la raó i la llibertat i les van discutir als salons (però no de bellesa, un saló en aquest cas significa un cercle de persones selectes que es reuneixen en una casa privada). L’estil artístic d’aquest període optimista era sensual i lúdic.
La interpretació de Louise O'Murphy, una jove d’origen irlandès, pot ser massa atrevida i gens filosòfica, però és un eloqüent manifest llibertari.
Per cert, Louise O'Murphy, que va resultar no només ser una bellesa, sinó també una noia intel·ligent, va ser l'amant de Lluís XV durant molt de temps i va sobreviure al seu amant, acabant la seva vida a la venerable edat de 77 anys.
1. Leonardo da Vinci, "Home nu de peu"
On es: Royal Collection, Londres
Aquesta figura és un símbol de la bellesa masculina segons Leonardo: potent, robusta i que mostra el millor cul mai pintat. Té una ombra tan intel·ligent que, quan us poseu davant del dibuix original, apareix tridimensional.
Ja n’hem escrit les pintures més famoses de Leonardo da Vinci, entre els quals hi ha un dibuix "Home de Vitruvi", amb una figura de quatre braços i quatre potes, que mostra les proporcions humanes ideals. Però el dibuix d'un home nu està encara més estrany, perquè el centre de gravetat d'aquest home sense rostre és el seu seient arrodonit.