Aprendre un nou idioma és un pensament divertit, que millora la memòria i flexible. Tanmateix, no es pot dir fàcilment. I pot ser encara més difícil si teniu intenció de dominar-ne un les llengües més difícils del món... De fet, això haurà de tenir en compte no només les lleis del funcionament de les paraules i les frases, sinó també les característiques culturals dels parlants nadius.
Presentació dels deu idiomes més difícils del món per llançar fins i tot el lingüista experimentat. Es basa en l’estudi de recursos lingüístics especialitzats, així com en registres d’idiomes del Llibre Guinness dels Rècords.
10. Polonès
L’ortografia i la gramàtica són dos àmbits que suposaran molts reptes per a l’alumne de polonès. Les paraules poloneses estan carregades de consonants, cosa que dificulta la seva pronunciació i escriptura. Per exemple, szczęście significa "felicitat" i bezwzględny significa "despietat".
La gramàtica polonesa té set casos en el sistema de declinació de substantius. A més, n’hi ha un de més: vocatiu. Com va dir un lingüista, "és com l'alemany dels esteroides".
Però la bona notícia és que la llengua polonesa utilitza l'alfabet llatí, de manera que les lletres seran familiars per a aquells que estiguin familiaritzats amb la llengua anglesa.
9. Finès
Té fama de ser un idioma difícil d’aprendre i per una bona raó. Els noms que hi contenen tenen 15 casos. La llengua finesa pertany a la família de les llengües finògrafes, de manera que no té influència llatina ni alemanya per ajudar-vos a endevinar el que significa una paraula. En teoria, la pronunciació de les paraules fineses és bastant senzilla, però tenen vocals llargues i consonants.
I si us fascina un lloc amb un llenguatge tan complex, us recomanem que visiteu Hèlsinki, reconeguda com una de les les millors ciutats del futur 2018-2019.
8. Navajo
Aquest llenguatge és tan poc conegut i inusual que durant la Segona Guerra Mundial, la Força Aèria dels Estats Units va demanar el servei dels criptògrafs navajos. Utilitzaven la seva llengua materna per comunicar-se per telèfon i per ràdio. Si us interessa la història d’aquests rescats, us recomanem que vegeu la pel·lícula de John Woo, "Windwalkers", filmada el 2002.
El navajo només té 4 sons vocàlics, però moltes consonants. A més, una paraula pot contenir només consonants sibilants o només consonants sibilants. Això s’anomena “harmonia consonant”.
A més de totes les complexitats, la llengua navajo té sons que no tenen cap contrapartida en les llengües europees.
7. tailandès
La llengua tailandesa no es complica per la seva gramàtica, sinó per la pronunciació, en què hi ha cinc tons diferents, així com els sons vocals llargs i curts. L’alfabet tailandès té 44 consonants sorprenents, 28 formes vocals i 4 diacrítics per a tons.
L’alfabet tailandès no utilitza lletres de l’alfabet llatí. Prové de l’alfabet khmer i té un aspecte arrodonit peculiar. Al mateix temps, a diferència de l’alfabet ciríl·lic o llatí, en tailandès no hi ha diferència entre les minúscules i les majúscules. Les frases estan separades entre si per un espai.
Encara no us impressiona? A continuació, aquí teniu un altre fet: hi ha diversos registres de parla en tailandès.
- Carrer o col·loquial: es parla amb els amics.
- Elegant o formal: es parla a desconeguts.
- Retòrica: per parlar en públic.
- Religiós: s’utilitza per adreçar-se al clergat.
- Reial: per discutir accions o apel·lar a la família reial. La família reial a Tailàndia és profundament respectada i hi ha una diferència molt gran entre els estils de parla reial i col·loquial.
6. Esquimal
La llengua esquimal, que va entrar al Llibre Guinness dels Rècords, significa probablement la branca esquimal de les llengües esquimo-aleutines.
Aquells que decideixin aprendre la llengua dels "fills de les gelades" (com anomenava Jack London als esquimals) hauran d'aprendre seixanta-tres formes del temps present. Però encara són flors. I les baies són 252 terminacions (flexions) per als noms simples.
Els parlants esquimals pensen en sentit figurat. I aquesta imatge es demostra clarament amb la paraula "ikiaqqivik". Es tradueix com "viatjar a través de les capes" i significa Internet.
5. Chippewa
Aprendre l'idioma dels indis Chippewa (Ojibwe) que viuen als Estats Units proporcionarà un plaer real a l'amant de "cremar amb un verb". Al cap i a la fi, té aproximadament 6 mil formes verbals.
La llengua Chippewa no té una estandardització uniforme, ja que existeix com una cadena de varietats locals interconnectades, normalment anomenades dialectes. Tanmateix, tots els aficionats a les històries sobre vaquers i indis coneixen un parell de paraules: es tracta de "wigwam" i "tòtem".
A causa de la seva complexitat, el llenguatge Chippewa va entrar al Llibre Guinness dels Rècords.
4. Hyda
Aquesta llengua en perill d’extinció l’utilitzen representants de la gent haida que viu als Estats Units i al Canadà.
La complexitat d’aquest llenguatge (introduït al Llibre Guinness dels Rècords) es deu al fet que té setanta prefixos. Aleshores, la llengua haida tenia més de 30 dialectes diferents. Avui només en queden tres. El sistema de tons utilitzat depèn del dialecte.
El llenguatge haida és increïblement detallat i variat. Per exemple, hi ha aproximadament 50 maneres diferents de descriure algú que cau, en funció de com va aterrar i de què va causar la caiguda.
3. Tabasaran
Aquesta és la llengua estatal més difícil del Daguestan. Una dificultat important per a aquells que decideixen estudiar la llengua tabasaran són els casos de substantius. Hi ha, segons diverses estimacions, del 44 al 52.
Afegiu-hi deu parts de la parla més, entre les quals no hi ha preposicions (el lloc el van ocupar les postposicions) i tres dialectes, i entendreu per què Tabasaran s’inclou al Llibre Guinness dels Rècords com una de les llengües més difícils del món.
2. Àrab
En segon lloc del rànquing de les llengües més difícils del món es troba l’àrab, inclòs també entre els cinc primers idiomes més populars del món.
Hi ha dotzenes de varietats de la llengua àrab que normalment es classifiquen per regió o país. A més, aquestes varietats poden ser radicalment diferents entre si. Per tant, el primer pas és triar el dialecte que voleu aprendre, però aquesta és la part més fàcil.
L’àrab és una llengua amb un alfabet no llatí. Les seves 28 lletres són més fàcils d’entendre que milers de caràcters xinesos, però encara us heu d’acostumar al nou sistema d’ortografia, de dreta a esquerra.
El que fa que la lectura i l’escriptura àrab siguin especialment difícils per als principiants és l’eliminació de la majoria de vocals en paraules. També hi ha característiques de l’àrab parlat que dificulten l’aprenentatge. Alguns dels sons utilitzats són simplement desconeguts per als parlants de rus.
1. Mandarí xinès
Quan se'ls pregunta quin és el llenguatge més difícil del món, molts lingüistes i el llibre dels rècords Guinness donen la resposta: "xinès". Estem parlant de la llengua xinesa del nord (també coneguda com Putonghua, també coneguda com mandarí a la literatura occidental), que inclou dialectes xinesos propers. La parla la majoria de la Xina del Nord i de l'Oest.
El xinès mandarí és un veritable repte per als poliglotes per diversos motius:
- En primer lloc, el sistema d'escriptura de la Xina és extremadament complex per a les persones acostumades als alfabets llatí i ciríl·lic. Els estudiants xinesos han de memoritzar molts personatges que s’assemblen a dibuixos complexos. A més, els jeroglífics no són paraules, sinó conceptes.
- El sistema d’escriptura més lleuger (pinyin) facilita l’escriptura de caràcters. Però aquest és un sistema més que s’haurà d’aprendre per a aquells que vulguin llegir i escriure en xinès.
- Escriure no és l’única part difícil de l’aprenentatge del mandarí. La naturalesa tonal de la llengua també és molt important. El xinès mandarí té quatre tons, de manera que es pot pronunciar una paraula de quatre maneres diferents i cada pronunciació té un significat diferent. Per exemple, ma pot significar "mare", "cavall", una partícula interrogativa o "jurar", segons com ho digueu.
No obstant això, per a molts xinesos (i altres estrangers també) és tan difícil aprendre rus com ho és per a una persona russa aprendre xinès.
A l’hora d’aprendre una llengua estrangera, la dificultat depèn principalment de la diferència que tingui de les llengües en què ja domina. No obstant això, qualsevol dels idiomes esmentats en aquesta llista es pot aprendre sense grans dificultats. El més important és elaborar un pla de lliçons i trobar un bon professor (idealment un parlant nadiu). A més, la motivació té un paper enorme en l’aprenentatge d’idiomes, com en qualsevol altre negoci. La manca d’interès farà que qualsevol idioma sigui increïblement difícil, independentment de la vostra llengua materna i de les diferències entre ella i el que esteu aprenent.