La llengua russa és fantàstica, hi ha moltes paraules i frases, després d’escoltar quina li agradaria agafar i presentar al parlant un llibre de text de la llengua russa.
Assegueu-vos, tingueu alguna cosa calmant, perquè el tema del nostre article (les 10 paraules i frases més molestes) us pot enfadar més que el so del ferro sobre el vidre.
La selecció es basa en les opinions dels usuaris dels fòrums d’entreteniment més populars de Runet, com ara YaPlakal, Pikabu, etc.
10. T’he sentit
Què se suposa que significa aquesta frase? Que un dels interlocutors no té cap problema auditiu? O, més ben dit, que va escoltar el que li deien i ho va ignorar immediatament.
De fet, la frase russa "I heard you" és un traçat de l'anglès "Got it!" ("Ho tinc!"). Als britànics, aquesta expressió significa que l'orador va escoltar i entendre l'interlocutor, però traurà conclusions del que es va dir pel seu compte.
El rus és més emotiu que l’anglès, de manera que, en lloc de l’absurd de “T’he sentit”, és millor utilitzar una altra expressió que mostri la vostra participació en el diàleg. Per exemple, "estic completament d'acord amb vosaltres" o "tal com us entenc".
9. Un home / dona en el significat de "home / dona"
Els camperols eren tradicionalment anomenats camperols a Rússia, i ara aquesta paraula pot significar tant un home (inclòs un marit o un amant) com una persona grollera i desagradable en comunicació. I una dona -en la gent comuna- una dona.
Al segle XVIII, fins i tot es van començar a utilitzar els termes "home" i "dona" a l'inventari de béns i al cens de població. Va ser més curt que utilitzar el terme "ànimes masculines" o "ànimes femenines".
Després de la revolució de 1917 es va posar de moda sentir-se orgullós de la gent comuna, d'origen "muzhik". Els camperols que pertanyien a la classe obrera i camperola eren contrastats amb els "drons": els burgesos i se'ls obrien bones perspectives professionals. Va ser a principis del segle XX que van sorgir expressions com "un home real".
Però ara al jardí, no al començament del segle XX. I si no voleu ofendre l’interlocutor o interlocutor, és millor no fer servir aquests noms comuns, ja que fa temps que han estat substituïts per les paraules “home” i “dona”. O "cavaller" i "senyoreta", si realment voleu "sacsejar els vells temps".
8. Tosca la pregunta
Quan utilitzeu aquesta expressió, apareix al vostre cap una imatge desagradable de l’interlocutor que us tossia just, oi? I en el context de la pandèmia del coronavirus, sembla una burla.
Aquesta expressió té les seves arrels als anys 90, quan en l’entorn semi-criminal dels “nous empresaris russos” va sorgir la seva pròpia argot, que per poc temps va migrar a Runet. Afortunadament, la "qüestió de tossir" és cosa del passat i poques vegades s'utilitza en la conversa.
7. Home
Aquesta paraula mostra immediatament una actitud lleugerament descartada cap a l’interlocutor. Al cap i a la fi, ni tan sols es considera una persona de mida completa.
De vegades, s’utilitza un sufix diminutiu (denyuzhka, deliciós, petit home) per emfatitzar la vostra actitud afectuosa i de bon caràcter envers l’objecte o el tema objecte de discussió.
Si esteu a casa i envoltat de la vostra gent més propera, no està prohibit experimentar amb el sufix diminutiu. I a la feina i fins i tot en converses personals amb amics, és millor no arriscar-se. Mai se sap com reaccionarà l’home petit davant la seva tendra crida.
6. Cridar en el sentit de "riure"
L'ús de la paraula "cridar" en el significat de "riure" va sorgir fins i tot abans de Runet. A la dècada dels 90 del segle XX a Omsk, l'expressió "anem pobres" era àmpliament difosa, és a dir, "anem a divertir-nos".
Per descomptat, quan riu, es pot cridar fort per un excés d’emoció, però per a la majoria d’interlocutors la paraula “cridar” s’associa amb por, dolor o una altra sensació desagradable, però en absolut amb diversió.
5. Extrem en el significat de "últim"
Aquesta és una de les paraules més molestes en llengua russa si s’utilitza fora de lloc. Al principi, la feien servir persones amb professions relacionades amb grans riscos per a la salut: pilots, escaladors, etc. Per a ells, la darrera vegada podria ser l’última.
Però si sou un empleat d’oficina o un representant d’una altra professió totalment segura, per què teniu por de l’últim recurs?
Alguns filòlegs expliquen la seva por supersticiosa de la paraula "últim" a la vida quotidiana pel fet que aquest adjectiu té una connotació negativa amb el significat "el pitjor seguit".
Però tots els coneixedors de la llengua russa coincideixen que substituir la paraula "últim" per la paraula "extrem" és un error greu que no hauria de cometre una persona ben educada.
4. Molt encantador
Aquesta molesta frase és un exemple d’ús indegut d’un superlatiu adjectiu. Dir "molt bonic" és com "oli de mantega".
3. Ceba que significa "imatge"
La paraula "ceba" (look), que va arribar a la llengua russa de l'anglès, dóna lloc immediatament a associacions amb un home que en lloc de roba es posava una ceba gegant. O va agafar un arc i ara juga a Robin Hood per alguna raó.
Si la vostra conversa no es limita a un parell de segons, durant els quals necessiteu temps per difuminar "teniu un arc de moda", no us deixeu fer massa mandra per utilitzar paraules més familiars per a l'oïda russa: "vestit", "imatge".
2. Deliciós en el sentit de "bo, interessant"
És improbable que música deliciosa, pel·lícules delicioses i fins i tot un llibre deliciós es converteixin en un deliciós berenar a la taula.
Tanmateix, l’ús de la paraula "saborós" en relació amb articles no alimentaris no és un error lingüístic, tot depèn únicament de la percepció. Molta gent està enfadada amb aquesta expressió, però fins i tot als sensorics els agrada. Al cap i a la fi, ells, amants del tacte, del tacte i del gust, comparen tot allò que els agrada amb la seva experiència corporal.
1. Luxe
Em pregunto què sou, estimats lectors, els primers a venir al cap quan dieu "luxe"? Per alguna raó, m’imagino una casa amb abundants motllures d’estuc, un vàter daurat o l’últim iPhone de crèdit.
Traduït literalment de l’anglès, el luxe és riquesa, luxe i esplendor. Però a Rússia els articles de luxe no només són riquesa, sinó que també s’exposen. Aquesta paraula molesta per la seva estranyesa i s’utilitza sovint en un discurs col·loquial completament fora de lloc, només per presumir de l’interlocutor.